dimarts, 20 de març del 2012

Inspiraciència. Concurs de relats d’inspiració científica

La Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya es complau a informar-vos de la posada en marxa de la votació popular d’Inspiraciència. El concurs de relats d’inspiració científica va tancar el dijous passat dia 15 de març el termini de publicació de relats amb un total de 623 relats presentats, gairebé triplicant les xifres de la primera edició, i que en conjunt ofereixen una visió polièdrica de la ciència des de la literatura.
D’altra banda, el premi institucional el decidirà un jurat, que està format entre d’altres membres per Pere Puigdomènech, director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB) i Mercè Fernàndez, responsable de comunicació d’aquesta delegació, com a representants del CSIC a Catalunya. El premis institucional i del públic es donaran a conèixer conjuntament la setmana del 16 al 20 d’abril:


Inspiraciència. Concurs de relats d’inspiració científica

Votació popular i del jurat

Organitza: Delegació del CSIC a Catalunya i Institut de Ciència de Materials,

amb la col·laboració de 12 instituts del CSIC

Patrocina: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)

Amb el suport: Biblioteques de Barcelona, Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona,

l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, la Escuela de Escritores i l’Editorial Galaxia.

Més informació: www.icmab.es/inspiraciencia

Dates:

Anunci guanyadors: setmana del 16 a 20 d’abril de 2012

Lliurament de premis: 25 d’abril de 2012. 19h



La votació popular d’Inspiraciència es fa a través de la xarxa. Tothom hi pot participar, només cal registrar-se i es poden votar tants relats com es vulguin, amb l’única limitació que un mateix relat només es podrà votar un cop al dia. Us animem a llegir els relats i a fer les vostres valoracions: www.icmab.es/inspiraciencia.

Inspiraciència pretén ser un espai on tothom pugui pensar o imaginar la ciència d'una manera participativa. El concurs té dues categories (juvenil, per a participants d'entre 12 a 17 anys, i adults, a partir de 18 anys) i dues modalitats, relats curts, amb una extensió mínima de 800 paraules i màxima de 1.500, i microrelats, amb una extensió màxima de 500 paraules.

Dijous 22 de març: "Eclosions al segle XIX: l'humanitarisme, entre la santedat i l'heretgia"

Dintre del CICLE DE CONFERÈNCIES: "HUMANITARISME, CIÈNCIA I MEDICINA, EN LA PAU I EN LA GUERRA" :
Dijous 22 de marc: "Eclosions al segle XIX: l'humanitarisme, entre la santedat i l'heretgia"
per Guillermo Sánchez Martínez de la Universidad Pública de Navarra, Pamplona.

Encara que quan mirem cap al sentiment humanitari pensem que és un fenomen dels nostres dies, l'àmbit de competència de les ONGs, una manera de superar el dèficit de dignitat de l'acció de la política i dels estats, la veritat es que va sorgir al mateix temps que ells: quan també es va considerar que els estats, la ciència, el comerç o la guerra eren els instruments que permetrien portar el progrés de la civilització i la millora de les condicions socials allí on n'estaven mancats.Com a nouvingut a una família de termes emprats en parlar de l'alleujament del sofriment aliè (magnanimitat, filantropia, caritat o beneficència, entre altres), el neologisme humanitari, que va aparèixer en castellà cap a 1832-1833, procedent del francès humanitaire (tardor de 1831), va tenir en les dècades següents significacions molt diverses, paral·leles a les dels seus corresponents en anglès, francès o italià, com a mínim. Un intrús que es va veure involucrat en la pugna sostinguda a tot Europa pels contendents defensors de diferents models socials, paradigmes científics i concepcions religioses.Però a més, i més enllà de l?exemplificació de conflictes ideològics, el pensament humanitari es va mostrar com un element de la dinàmica de la institucionalització de valors i, en conseqüència, de l'actualització cultural dels paràmetres d'interpretació de la realitat.

Hora: 18:00 - 19,45 - Sala d'Actes de la Institució Milà i Fontanals
Egipcíaques, 15 - 08001 Barcelona (Metro L3-Liceu)
Per a més informació: Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya - Tel. 93 443 27 59 http://www.residencia-investigadors.es/

dilluns, 12 de març del 2012

"La “causa sagrada” de Darwin"

Dijous 15 de març
La “causa sagrada” de Darwin
James Moore The Open University, Milton Keynes, Gran Bretanya

Per què Charles Darwin, un senyor ric i d’allò més honrat, es va dedicar privadament a desenvolupar una teoria subversiva de l’evolució humana entre el 1837 i el 1839? Per què va continuar investigant amb tenacitat sobre aquest tema al llarg de tres dècades abans de publicar L’origen de l’home el 1871? Una revisió a fons dels descobriments de Darwin ens en dóna la resposta. Segons la creença generalitzada, Darwin era un geni heroic que havia trobat els fragments preciosos d’una realitat fora de l’abast de la mirada dels simples mortals. Era un gran científic que continuava fent la feina pròpia d’un científic, no un naturalista victorià consumit per una passió moral.
Ara bé, avui hauríem d’examinar les circumstàncies que van permetre que Darwin elaborés la seva teoria a partir del recursos culturals de què disposava. Abonant els seus treballs sobre els orígens de la humanitat hi havia el seu convenciment que totes les races eren germanes, creença que tenia les arrels en el moviment moral més important del seu temps: el de l’abolició de l’esclavitud. Per als abolicionistes, les races humanes eren totes membres d’una mateixa família amb un ancestre comú. Darwin va estendre el concepte de «l’origen comú» a la resta d’éssers vius, de manera que emparentava no solament les races humanes, sinó totes les races. La ciència de Darwin no tenia res a veure amb les pràctiques desapassionades de les caricatures dels llibres de text, sinó que estava mo tivada per les necessitats i les febleses humanes. Fins i tot una de les teories més reconegudes podria haver estat concebuda per interès humanitari.


Hora: 18:00 – 19,45 - Sala d’Actes de Institució Milà i Fontanals
Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona

Humanitarisme, ciència i medicina, en la pau i en la guerra

Cicle de conferències

Del 15 de març al 26 d’abril de 2012

A partir de 1750, la sensibilitat humanitarista o compassió activa pel sofriment aliè va cobrar de forma gradual un pes creixent a Europa Occidental i Amèrica del Nord com a eix mediatitzador de canvis en àmbits com l’abolició de l’esclavitud, la millora de les condicions de vida en els suburbis i de reclusió de bojos, presos i captaires, el socors als indigents, l’escolarització dels joves, l’educació de les dones o la preocupació pels “pobles primitius”. Durant els 250 anys subsegüents, el nombre d’“altres” susceptibles de compassió humanitarista es va ampliar fins al punt que l’eix “humanitari” és present gairebé en qualsevol situació de qualsevol col·lectiu per sobre de qualsevol divisió tribal, religiosa, política, nacional, social o de casta.

Aquest cicle de conferències aborda algunes de les interseccions més rellevants entre la ciència, la medicina i l’humanitarisme. Més específi cament, té com a propòsit estimular la reflexió i el debat sobre l’aparició, la naturalesa i la defi nició de l’humanitarisme, com també les complexes relacions d’aquesta nova sensibilitat amb el sorgiment de l’evolucionisme, la psiquiatria contemporània, la sanitat militar i la medicina de guerra modernes, tot això amb particular atenció al context polític i religiós d’unes societats les pràctiques mèdiques i científiques de les quals són objecte d’estudi.

Coordinadors: Jon Arrizabalaga
i Álvaro Girón (IMF-CSIC, Barcelona)

PROGRAMA

Dijous 15 de març
La “causa sagrada” de Darwin
James Moore | The Open University, Milton Keynes,
Gran Bretanya

Dijous 22 de març
Eclosions al segle XIX: l’humanitarisme, entre la santedat i l’heretgia
Guillermo Sánchez Martínez | Universidad Pública de Navarra, Pamplona

Dijous 29 de març
Assistència psiquiàtrica i humanitarisme. De la filantropia al moviment pro-higiene mental
Rafael Huertas | CCHS-CSIC, Madrid

Dijous 12 d’abril
Dissidència religiosa, humanitarisme i evolució: el cas d’Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879)
Agustí Camós Cabecerán | CEHIC-UAB, Barcelona

Dijous 19 d’abril
Una moralitat sense Déu? Lliurepensament, humanitarisme i ciència a Catalunya (1868-1909)
Álvaro Girón | IMF-CSIC, Barcelona

Dijous 26 d’abril
Medicina, guerra i humanitarisme: el moviment de la Creu Roja en la Tercera Guerra Carlina
Jon Arrizabalaga | IMF-CSIC, Barcelona

Hora: 18:00 – 19,45
Sala d’Actes de Institució Milà i Fontanals
Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu
Dies: dijous 15, 22 i 29 de març; 12, 19 i 26 d’abril de 2012


Més informació: http://www.imf.csic.es/web/fckfiles/file/humanisme%20cat%20DE.pdf

dilluns, 5 de març del 2012

El Dinero de Dios : Iglesia y fiscalidad en el Occidente Medieval

Aquest darrer treball de l'investigador de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, Manuel Sánchez Martínez, coeditat amb Denis Menjot, i publicat per la Universitat de Málaga i el Instituto de Estudios Fiscales, té els seus origens en el "Coloquio sobre Iglesia y Fiscalidad en la Edad Media (Siglos XIII-XV)", que es dugué a terme en la Casa de Velàzquez de Madrid entre els dies 22 i 24 de maig de 2008, coordinat per ambdós investigadors (Denis Menjot i Manuel Sánchez-Martínez).

Manuel Sánchez Martínez contribueix ademés amb un capítol del llibre: "La participación de la Iglesia de Cataluña en las finanzas regias (siglos XIII-XIV)". (1)

A més a més dels dos editors citats anteriorment intervenen en el llibre un bon grup d'investigadors: Jean-Louis Biget, Claire Billen, Stéphane Boissellier, Marc Boone, Laurence Buchholzer-Rémy, Jorge Díaz lbáñez, Julián P. Díaz López, Jordi Morelló Baget, José Manuel Nieto Soria, José Antonio Ollero Pina, Pierre Pretou, Albert Rigaudiere, Lydwine Scordia, Kristjan Toosmaspoeg i Herminia Vasconcelos Vilar.
________________________
(1) A més de la seva contribució com a braç o estament en els donatius generals atorgats per les Corts de la Corona d'Aragó a la monarquia i a més de les cada vegada més freqüents dècimes transferides pel papat als sobirans catalanoaragonesos al llarg de la baixa edat mitjana, els eclesiàstics de la Corona van contribuir també a les finances règies mitjançant subsidis particulars sol · licitats pels més diversos motius. L'objectiu principal de les pàgines següents és observar, a través de dos memorials confeccionats en 1414, les característiques d'algunes de les ajudes demanades als eclesiàstics de Catalunya entre mitjans del segle XIII i els llindars del segle XV. https://digital.csic.es/handle/10261/46622