dijous, 22 de novembre de 2012

"Linares, villa de por sí y para sí: el precio de la libertad (1564-1566)"

Acaben de publicar-se les Actas I Congreso de Historia de Linares, on es recullen les comunicacions d'aquest Congrés celebrat a Linares entre el 14 i 19 d'abril de 2008.

En aquest llibre, publicat pel Centro de Estudios Linarenses i la Diputación Provincial de Jaén, es recull un treball del nostre investigador Manuel Sánchez Martínez, pertanyent a la Institució Milà i Fontanals (CSIC) de Barcelona, el qual va servir de Ponència Marc del III Nucli Temàtic durant el citat Congrés.

Aquí va un petit resum sobre l'objectiu del treball (1) en paraules del mateix autor:

El objetivo de las páginas que siguen es muy concreto: contribuir a la reconstrucción de la fase final (1564-1566) del complejo proceso a través del cual Linares consiguió el ansiado privilegio de ser villa de por sí y para sí, como se decía en la época. Trataré de aportar algunos datos nuevos o poco conocidos para dar coherencia a los trascendentales sucesos que tuvieron lugar entre enero de 1564, cuando una nutrida representación de linarenses solicitó formalmente a la Corona la exención jurisdiccional de la aldea respecto a Baeza, hasta el día de san Juan de 1566, cuando la flamante villa celebró la llegada del esperado privilegio de Felipe II. En consecuencia, apenas me referiré, más allá de lo estrictamente necesario, a la historia de Linares en la época medieval ni al secular conflicto que enfrentó a la aldea con su capital desde finales del siglo XIII. De todas formas, soy plenamente consciente de no haber agotado en absoluto toda la documentación susceptible de aportar datos y noticias sobre el proceso de exención jurisdiccional. Me he limitado aquí a aprovechar algún material del Archivo Municipal linarense y del Archivo General de Simancas, pero sería necesario continuar la investigación en otros archivos, como el municipal de Baeza, el de la Real Chancillería de Granada y, sobre todo, el ya citado de Simancas. Con un poco de retórica, quizás podría hacer mías las palabras de Federico Ramírez, el padre de la historiografía linarense, expresadas en el peculiar lenguaje de su tiempo: sólo cabe esperar que algún otro aficionado a bucear por archivos y bibliotecas sea coronado por un éxito más feliz, logrando encontrar lo que nuestra incompetencia o mala suerte no ha logrado entre lo mucho y muy interesante que aún queda por examinar.

(1) Manuel Sánchez Martínez. Ponencia Marco: Linares, villa de por sí y para sí: el precio de la libertad (1564-1566). En: I Congreso de Historia de Linares (Linares, abril de 2008). Jaén, 2012. pp. 143-192

“Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”

Pedres i ossos als Col· loquis de la SCHCT

“Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”    a càrrec de Miquel Carandell

Dijous 29 de novembre
Institut d'Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona) a les 19:00h.

El 12 de maig de 1984 esclatà la controvèrsia de l’Home d’Orce. Aquell dia, el diari El País anuncià en portada “serios indicios” que aquest homínid, descobert feia un any per científics de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, era un “simple” ase jove. Un intens debat s’inicià, i els mitjans de comunicació, amb alts i baixos, seguiren activament la polèmica.

En aquest col·loqui no pretenc dilucidar si el famós fragment d’Orce era un homínid o no, ni tampoc identificar víctimes ni culpables. Més aviat, vull esventrar la controvèrsia per mostrar com els mitjans esdevingueren el lloc on, tant científics com no científics, van debatre sobre el fragment de crani trobat a Orce, un petit poble de la província de Granada. En aquest sentit, intentaré donar un pas més enllà per analitzar com els diaris van ser espais on no només aparegueren notícies i divulgació científica sinó que intervingueren activament en la formació i circulació de coneixement científic.

Miquel Carandell és doctorand en història de la ciència del Centre d’Estudis d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB). Llicenciat en Biologia, la seva recerca actual està centrada en les relacions entre els mitjans de comunicació i la ciència, concretament la paleoantropologia i l'arqueologia. A més, treballa a UABDivulga, la revista de divulgació de la UAB i realitza Sortides Culturals sobre Història de la Ciència a Barcelona.

El cicle està coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Autònoma de Barcelona - CEHIC) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals. Més informació sobre el cicle i properes sessions a: http://blocs.iec.cat/arban/2009/09/21/1928/

Taller d'Arqueobotànica: Fusta/Carbó Arqueològic

Taller d'Arqueobotànica: Fusta/Carbó Arqueològic

Dimarts, 11 de desembre 2012

Programa:
10.00 – 10.15 h. Raqel Piqué (UAB): Benvinguda
10.15 – 10.45 h. Oriol López (Laboratori d’Arqueobotànica UAB): New approaches to the functional study of the wooden tools from the Neolithic site of La Draga (Bayoles, Girona).
10.45 – 11.15 h. Carla Lancelotti (IH, CCHS-CSIC): Fuelling Harappan hearths: archaeobotanical analysis of fuel and environment exploitation at Harappa and beyond.
11.15 –11.30 h. Pausa Café
11.30 – 12.00 h. Welmoed Out (IMF-CSIC): Branch age and diameter: useful criteria to recognise woodland management?
12.00 – 13.30 h. Sesió pràctica de microscopia.

Durant la sessió de pràctica, que tindrà lloc en els laboratoris de la IMF, serà possible parlar de mètodes, identificacions i altres qüestions pràctiques relacionades amb la fusta i el carbó vegetal arqueològic. La sessió es basarà en el material portat pels participants.
 

El Taller està dirigit a estudiants interessats. No cal preinscripció, però si voleu portar material envieu un correu electrònic: w.a.out@imf.csic.es.

Organizat por: Dept. D'Arqueologia i Antropologia de la Instituciò Milà i Fontanals (CSIC)
Lloc: Sala d'Actes de la IMF, C/Egipcíaques, 15, Barcelona

dilluns, 19 de novembre de 2012

“Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles”

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2012-2013: “Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles” (en directe per internet)

 


Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de novembre de 2012, 19:00 h

El proper dimecres dia 21 de novembre de 2012, a partir de les 19:00 h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles, dintre del Cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2012-2013, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.
A la conferència es presentaran les darreres actuacions arqueològiques (2008 – present) desenvolupades al poblat neolític de La Draga i l’entorn lacustre de Banyoles. Aquestes intervencions s’emmarquen dins del projecte de recerca La Draga i les ocupacions lacustres prehistòriques de l’Estany de Banyoles dins del context de la l’Europa Occidental (2008-2013). Els esforços d’aquest projecte han anat dirigits vers l’assoliment de dos objectius: d’una banda, entendre la dinàmica de l’ocupació prehistòrica de l’Estany de Banyoles, tant en els moments previs com posteriors a les ocupacions neolítiques de La Draga, i de l’altra, caracteritzar les estratègies econòmiques i organitzatives dels pobladors neolítics que es van establir a La Draga.
La conferència, a càrrec d’Antoni Palomo i Xavier Terradas, estarà moderada per Araceli Martín. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2012.
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre diferents aspectes que es tractaran durant la sessió.
- Que té La Draga d’especial?
Més que el jaciment en sí mateix, el que és especial és el context on s’ubica el jaciment, a tocar l’Estany de Banyoles, en un punt on les aigües freàtiques han cobert parcialment les restes de les ocupacions neolítiques, propiciant la conservació de molts elements en matèria orgànica, cosa excepcional a nivell peninsular i del sud d’Europa.
- Aquestes mateixes circumstàncies també comporten una intervenció especial en el jaciment i sobre les seves restes?
Sí, és clar. Som plenament conscients que estem excavant un context únic i la responsabilitat també és molt gran. El tipus d’excavació s’ha hagut d’adaptar a les característiques del jaciment i la metodologia d’enregistrament, documentació, mostreig, etc. també són específiques. També des de 1994 s’ha incorporat al projecte el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, el que ha permès realitzar excavacions sota l’aigua i també conservar i restaurar-ne els materials en fusta i altres matèries orgàniques.
-   I l’estudi de les restes arqueològiques?
Aprofitant les condicions excepcionals de conservació del jaciment, s’ha realitzat tot un programa d’estudi de diferents restes i evidències, incloent-hi un gran nombre d’investigadors i investigadores especialitzats en temàtiques molt diverses. Tot això es realitza per tal de construir un equip de formació molt diversa i plural, però que al mateix temps pugui dur a terme una recerca integral i interdisciplinar sobre el poblat neolític de La Draga.
-  Quina és la procedència de tot aquest personal científic?
Sobre un nucli inicial, articulat al voltant del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, s’han incorporat altres institucions com el Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques. Això ha permès sumar diversos esforços institucionals que han repercutit en els actius de recerca involucrats al projecte i, alhora, en els reptes científics que es pretenen assolir. A més, el jaciment comença a ser prou conegut arreu, tant com per què investigadors d’altres institucions nacionals i estrangeres sol·licitin de desenvolupar-hi temes específics de recerca, molts d’ells experimentals i innovadors, que es duen a terme aquí aprofitant les condicions excepcionals d’aquest registre.
-  Què queda per fer al jaciment?
Bé, s’ha fet molta feina, però també en queda molta per fer. En aquest sentit, cal destacar que després de més de 20 anys de recerca s’ha excavat poc més del 10% de la superfície del jaciment. D’altra banda, s’han publicat tres monografies sobre les intervencions arqueològiques i els seus resultats, a més de nombrosos articles especialitzats en revistes i congressos. Ara mateix s’hi estan duent a terme un nombre considerable de tesis doctorals, el que implica que el projecte també és un marc idoni per a la formació de nous investigadors. Des de l’any 2010 hem començat a excavar un nou sector que ens ha portat noves dades sobre l’organització del poblat i la seva arquitectura.
-  Quines possibilitats li veieu al jaciment com a eina de divulgació?
La potència arqueològica del jaciment va fer palès ja des de l’inici de la recerca que La Draga tenia totes les condicions per ser una bona eina de difusió del coneixement sobre la vida dels primers pagesos a Catalunya. De fet, l’especificitat del lloc, les seves condicions excepcionals de conservació, la ubicació en un entorn privilegiat i la capacitat de generar gran quantitat de dades inèdites també podien ser un motor poderós per a l difusió patrimonial. La recerca que es fa al jaciment té un alt component experimental, el que aporta moltes dades i possibilitats de cares a la divulgació. A més sobre el jaciment mateix s’ha instal·lat el Poblat neolític de La Draga el que permet vehicular des de fa més de 10 anys un projecte educatiu i cultural per a públics molt diversos. Tanmateix, acabem de publicar un llibre, de caràcter divulgatiu, sobre els resultats assolits durant més de vint anys de recerca a La Draga. Finalment, no cal oblidar el paper del Museu Arqueològic comarcal de Banyoles, on hi són dipositades les restes recuperades al jaciment, una part de les quals són exposades a les seves sales.

"Nouvelles recherches sur l’Holocene moyen au Brésil: l’apport d’une etude techno-fonctionnelle"



SEMINARI

Nouvelles recherches sur l’Holocene moyen au Brésil: l’apport d’une etude techno-fonctionnelle
Amélie da Costa. Université de Nanterre (France). Grup d’investigation ANTET (Anthropologie de Thecnique et Territoire)



21 de novembre del 2012  a les 15.30h
Institució Milà i Fontanals
Aula Gran de la Torre, 1er pis  
C / Egipciàques, 15 – Barcelona


Organitzen: Departament d'Arqueologia i Antropologia. Sublínia "Estabilitat i Canvi Social a les Societats Humanes: passat, present i futur".

Subtilitates Naturae. Aspectes cosmològics a l’obra d’Hildegarda de Bingen

Subtilitates Naturae. Aspectes cosmològics a l’obra d’Hildegarda de Bingen
Georgina Rabassó (Universitat de Barcelona)

Dilluns, 26 de novembre de 2012 - 16:00
Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
Institució Milà i Fontanals
Carrer Egipcíaques, 15-Barcelona

Segona sessió de la nova edició del Seminari d’Estudis Doctorals, organitzat pel Seminari d’Estudis Doctorals (Estudis Medievals) del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i l’Associació de Recerca i Difusió InTerdisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT), amb el suport de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). 





Les descripcions al·legòriques i visionàries de l’univers material que Hildegarda de Bingen (1098-1179) exposa en les seves obres Sciuias i Liber diuinorum operum s’analitzen en la tesi doctoral des de la perspectiva de dur a la superfície els plantejaments físics subja-cents. Una presentació similar de la cosmologia hildegardiana es troba en el llibre Cause et cure, obra anònima conservada en un ma-nuscrit del segle XIII l’edició crítica de la qual (Moulinier, 2003) ha obert un nou camp d’investigació en relació amb la filosofia natural de la magistra renana. Les dues hipòtesis que articulen la recerca en curs són, d’una banda, l’existència d’un desenvolupa-ment en espiral que alhora vincula i diferencia les dues imatges del món que mostra Hildegarda i, de l’altra, que el motor principal de l’esmentat desenvolupament teòric és la seva inspiració en la cos-mologia del Timaeus de Plató. La tesi doctoral pretén ser una apor-tació a l’estudi de l’obra d’Hildegarda de Bingen i una contribució a ampliar els límits establerts per la crítica al fenomen conegut com el descobriment de la natura del segle XII.

Seminari d’Estudis Doctorals – Estudis Medievals Institució Milà i Fontanals CSIC -
Barcelona tel. 93 442 3489

Associació de Recerca i Difusió InterDisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT)

 COORDINACIÓ I INFORMACIÓ
Albert Reixach Sala - areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque - araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert - msegarres@ub.edu

dimecres, 14 de novembre de 2012

“Pretiosissima bona”. Documents per a la història de l’orfebreria curial catalana a l’entorn del 1400.

 

Divendres, dia 23 de novembre, a les 12:00h.:

Taula de debat, organitzada pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), en què el Dr. Joan Domenge (Universitat de Barcelona) impartirà la conferència titulada “Pretiosissima bona”. Documents per a la història de l’orfebreria curial catalana a l’entorn del 1400.



La sessió tindrà lloc a la Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (c/ Egipcíaques, 15, Barcelona).

Organitza:
 Línia estratègica: "El Mediterrani: espais d'intercanvi i relacions de poder"
   Sublínia: "La Corona d'Aragó i el Mediterrani medieval: integració, aculturació i discriminació"

Institució Milà i Fontanals (IMF) - CSIC

dilluns, 12 de novembre de 2012

¿Por qué nos gusta tanto la música?

Forum de Música de la Universitat de Barcelona Curso 2012/2013

Sesión 1:  ¿Por qué nos gusta tanto la música?
                  SOFÍA MARTÍNEZ VILLAR (ESMUC)

Dijous 22 de novembre de 16:30 a 17:30 h. a l'Aula 216 - Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona

Resum:
 
L'ésser humà sent una atracció innata cap a la música. En major o menor mesura, un estil musical o un altre, a tots ens agrada la música i a la gran majoria ens sembla imprescindible en les nostres vides ja que ens ajuda a rememorar moments assenyalats de la nostra existència. De totes les manifestacions artístiques la música és la que aconsegueix que aflorin les nostres emocions d'una manera més immediata i incontrolable i en moltes ocasions no podem treure'ns del cap durant una bona estona aquesta cançó que acabem d'escoltar o de recordar. Per què passen aquestes coses? Què fa de la música una cosa tan proper a nosaltres? Es pot millorar l'apreciació i la comprensió musical sense estudiar música? És la música només un entreteniment o té una significació més per a cada un de nosaltres?

Lectures recomanades:
 Levitin, Daniel J. Tu cerebro y la música. El estudio científico de una obsesión humana. Barcelona: RBA, 2008. Aguilar, María del Carmen. Aprender a escuchar música. Madrid: A. Machado Libros, 2002.


Participen: IMF - CSIC - UNIVERSITAT DE BARCELONA

Coordinació: Ascensión Mazuela-Anguita



divendres, 9 de novembre de 2012

La crisi del deute públic a la Barcelona Baixmedieval

Dijous 22 de novembre a les 17:00 h. : Seminari al MUHBA (Plaça del Rei, s/n - Sala Martí l'Humà)
Centre de Recerca i Debat


Coordinat per Manuel Sánchez  (CSIC, Barcelona)

"ORIGEN, DIFUSIÓ I CRISI DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARCELONA MEDIEVAL"
A càrrec de  Pere Orti Gost  (Universitat de Girona)

"DE BONS I MALS CREDITORS: EL MERCAT DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARCELONA MEDIEVAL"
A càrrec de  Pere Verdés Pijoan  (CSIC, Barcelona)





dilluns, 5 de novembre de 2012

Setmana de la Ciència 2012 a Catalunya del 16 al 25 de novembre


Com cada any, durant el mes de novembre, els instituts del CSIC a Catalunya han programat exposicions, tallers, conferències i jornades de portes obertes per donar a conèixer al públic la recerca que desenvolupen. El programa, que també pot ser una bona ocasió per conèixer la recerca que es fa en altres centres del CSIC, compta amb prop de 30 activitats que ja comencen aquesta setmana:

Setmana de la Ciència 2012




Organitza: instituts i centres de recerca del CSIC a Catalunya

Lloc: Instituts i centres de recerca del CSIC a Catalunya

Dates: Del 16 al 25 de novembre de 2012

Horaris: veure programa

Més informació: www.dicat.csic.es /www.csic.es /

http://www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia/

http://www.dicat.csic.es/divulgacion_escuela.html#Semanaciencia


http://issuu.com/delegacio/docs/sc2012_csic_cat/1