dimarts, 29 d’abril de 2014

El treball cooperatiu entorn a les col·leccions científiques o com la IMF treballa amb l'Institut Botànic i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona: el cas de Salvadoriana

SEMINARIS RECERCA AVUI: NOVES PERSPECTIVES EN CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
El treball cooperatiu entorn a les col·leccions científiques o com la IMF treballa amb l'Institut Botànic i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona: el cas de Salvadoriana
José Pardo Tomás


Des de fa una dècada, la Institució Milà i Fontanals ha desenvolupat un treball cooperatiu juntament amb l'Institut Botànic de Barcelona (centre mixt CSIC i Ajuntament de Barcelona) en torn a la catalogació, conservació i difusió de la col·lecció Salvador, un tresor poc conegut del patrimoni científic de la ciutat. Les accions conjuntes han estat molt diverses al llarg d'aquests anys, però en l'actualitat té una rellevància considerable les tasques desenvolupades en torn al projecte d'exposició Salvadoriana, que ha suposat a més a més un intens treball de col·laboració també amb l'equip del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.


DILLUNS, 5 DE MAIG DE 2014 - A LES DOTZE DEL MIGDIA
Saló d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
Carrer de les Egipcíaques 15 – Barcelona
 
IMF (CSIC)

dimecres, 23 d’abril de 2014

St. Kilda (Hébridas exteriores): de la Prehistoria a patrimonio de la humanidad

Conferencia : "St. Kilda (Hébridas exteriores): de la Prehistoria a patrimonio de la humanidad"
Karen Hardy, ICREA


Dijous, 24 d'abril de 2014. A les 18:00 h.

Dintre del Cicle de conferències del Raval: TAL COM SOM, TAL COM ÉREM,
Saló d'Actes de la Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, C/ Hospital 64, Barcelona.



Las islas de St Kilda se encuentran en el Atlántico 66 km al oeste del de la isla escocesa mas cerca, Benbecula. Restos arqueológicos - estructuras, material lítico y canteras - demuestran la ocupación de la única isla habitable, Hirta, desde el neolítico. La isla fue habitada desde entonces hasta 1930 cuando los habitantes fueron sacados de allí tras una historia complicada y a veces trágica. Sin arboles su única material de construcción era piedra, y en la isla sobreviven miles de estructuras en forma de colmena, distribuidas por toda la isla. A pesar de su situación geográfica, en el mero atlántico, practicaban muy poco la pesca; vivían sobre todo de la recogida de aves marinos quienes recogían en las rocas escarpadas (stacs), los mas altos en el UK, que se encuentran a unos 6 km de Hirta, algo de agricultura, y animales. Su manera de llegar a las islas y las forma de atrapar los pájaros en los acantilados, desafía la comprensión. Hoy este pequeño conjunto de islas y rocas es uno de los muy pocos sitios de patrimonio mundial doble, tanto por la población de aves marinas que representa la población mas importante de Europa y las reliquias de una manera de vivir única y extraordinaria.

Departament d'Arqueologia i Antropologia de la IMF (CSIC) - Residència d'Investigadors.

En colaboració amb:
Grup de recerca consolidat AGREST SGR2009-00734 (AGAUR-Generalitat de Catalunya)

dilluns, 14 d’abril de 2014

Les ciències endevinatòries en l'estudi de la transmissió cultural a l'Edat Mitjana: La recepció jueva de la geomància àrab

Les ciències endevinatòries en l'estudi de la transmissió cultural a l'Edat Mitjana: La recepció jueva de la geomància àrab
> BLANCA VILLUENDAS SABATÉ (CCHS-CSIC. Madrid)
 
Dimarts, 22 de abril de 2014 - 16:00
Aula petita de seminaris (1ª planta) - Institució Milà i Fontanals
Carrer de les Egipcíaques, 15-Barcelona
 

 
La geomància, o ciència de la sorra, consisteix en l’art-iculació de judicis sobre l’avenir, a partir de la generació de figures confeccionades amb punts sobre sorra o paper. Les figures corres-ponen a les setze combinacions resultants d’agrupar de quatre en quatre dos valors, el de par i el de senars. Els orígens d’aquesta tècnica són encara incerts, tanmateix, és a l’Àfrica del Nord, pels voltants del segle XII, on es troben les primeres evidències de la seva pràctica tal i com es donaria a conèixer posteriorment en llocs molt remots del planeta, mantenint-se en ús fins a dia d’avui.
La comunicació es basarà en l’estudi dels textos geomàn-tics medievals escrits en judeo-àrab (llengua àrab escrita amb ca-ràcters hebreus), que es varen trobar en el dipòsit de textos des-cartats (genizah) de la sinagoga de Ben Ezra al Caire. En primer lloc, oferiré una introducció al funcionament i la història de la tèc-nica en qüestió. A continuació, mostraré una selecció de manus-crits que vaig editar i traduir per a l’elaboració del treball de fi de màster, defensat l’any 2012. Amb la presentació dels manuscrits, es posaran de relleu les característiques de l’adopció de la geomàn-cia per part dels jueus d’àmbit islàmic. Es conclourà amb una re-flexió sobre el valor de les ciències endevinatòries per a conèixer els processos interculturals implicats en la transmissió de saber.

COORDINACIÓ I INFORMACIÓ:
Marta Punsola Munárriz - mpunsola@imf.csic.es
Albert Reixach Sala - areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque - araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert - msegarres@ub.edu
Esther Tello Hernández - etello@imf.csic.es



 




Dimarts 22 de abril

dimecres, 9 d’abril de 2014

"Breaking new ground from the air: some recent technologies for the benefit of aerial archaeology"


Dijous 10 d'abril a les 18.30h.: Seminari: "Breaking new ground from the air: some recent technologies for the benefit of aerial archaeology" a càrrec del Dr. Geert Verhoeven (Ludwig Boltzmann Institute). 

En Geert destacarà la importància i els objectius de l'arqueologia aèria, disciplina que amb la introducció dels UAVs (Unmanned Aerial Vehicles), més coneguts com a drones, està experimentant una veritable revolució. A partir d'una introducció general als principals sensors i tècniques utilitzades actualment (càmeres digitals amb infraroig, sensors espectroscòpics, escàners làser 3D aerotransportats. làsers batimètrics i mètodes d'extracció automàtica d'imatges en 3D, entre altres) es mostraran diversos resultats provinents de casos d'estudi arqueològics.   

Lloc: Seminari del Dept. de Prehª, Hª Antiga i Arqueologia (1r pis), Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6, 08001 Barcelona).

Aquest seminari forma part del cicle “Tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient”, organitzat per el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics, IMF-CSIC) i AINUBHA (Associació d’Investigadors UB en Història i Arqueologia).

Nota: l'assistència als seminaris és lliure, però recomanem escriure un correu de confirmació a ainubha@gmail.com; ens ajudarem a garantir places per a tothom!

dilluns, 7 d’abril de 2014

Natures híbrides: un objecte, un cos i un paisatge



Natures híbrides: un objecte, un cos i un paisatge
Diàlegs interdisciplinaris al voltant de les hibridacions natura-tecnologia

# Segon diàleg #
Cos: exosquelet robòtic

A càrrec de: José Luís Pons. Grup de Bioenginyeria, Centre d’Automàtica i Robòtica (CSIC-UPM), Josep Martí. Institució Milà i Fontanals (CSIC),
Maria Jesús Buxó. Catedàtica emérita d’antropologia Cultural i investigadora de l’Observatori de Bioètica i Dret (UB) i Antonio Centeno. Moviemnt Vida Independent

Data: 7 d’abril de 2014

Lloc: Residència d’Investigadors (c/ Hospital, 64. Barcelona)

Hora: 18h

Organitza: Delegació del CSIC a Catalunya amb la col·laboració de la Mandarina de Newton

                Amb el suport de: el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB), la Institució Milà i Fontanals (IMF, CSIC), el Grup de Bioingenieria. Centre d’Automàtica i Robòtica (CSIC),
l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA, CSIC), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB, CSIC)
                i l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI, CSIC-UPC).

Amb la col·laboració de: l’Escola de Bambú, programa d’educació intercultural i inclusiva de la Casa Àsia, l’Escola Massana, Moviment Vida Independent i l’Observatori de Bioètica i Dret (UB).

Amb el finançament: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministerio de Economía y Competitividad
i de la Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)


Més informació: www.talentlab.csic.es


Adjunt trobareu el programa del cicle.

divendres, 4 d’abril de 2014

Políticas de negociación y políticas económicas: identidad y memoria en las comunidades sicilianas (siglos XIV-XVI).



Divendres, dia 11 d’abril, a les 12:00h.

Taula de debat, organitzada pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), en què el  impartirà la conferència titulada:

Políticas de negociación y políticas económicas: identidad y memoria en las comunidades sicilianas (siglos XIV-XVI)
Dr. Fabrizio Titone (Universidad del País Vasco/ Euskal Herriko Unibertsitatea)


La sessió tindrà lloc a l’Aula de Seminaris Gran (1a planta) de la Institució Milà i Fontanals (c/ de les Egipcíaques, 15, Barcelona).

Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals
Institució Milà i Fontanals
CSIC - Barcelona
Tel. 93 442 3489

dimarts, 1 d’abril de 2014

Arqueología de la muerte


Seminari: ARQUEOLOGÍA DE LA MUERTE
Barcelona, 14 de Maig de 2014

Lloc de celebració: Sala de Actes. Residència de Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya (Carrer Hospital, 64) al costat de la IMF-CSIC, barri del Raval, Barcelona.


Información: sem.arqueologiam@imf.csic.es

Programa y horario provisionales:
9:00-9:30: Presentación.
9:30-10:00: Assumpció Vila Mitjà. La muerte de los otros: informaciones y analogías etnográficas.
10:00-11:00: Jordi Roig Buxó. La excavación de sepulturas y necrópolis desde el Neolítico hasta la Edad Media: ejemplos arqueológicos de diferentes realidades y prácticas funerarias a lo largo de 5000 años en el noreste peninsular.
11:00-11:30: Descanso
11:30-12:30: Eulàlia Subirà. Análisis bioquímicos aplicados en el estudio de las prácticas funerarias.
12:30-13:30: Francisco Etxeberría. Las exhumaciones de fosas comunes: entre la historia y los derechos humanos.
13:30-16:00: Descanso de mediodía
16:00-16:30: Florence Allièse y Philippe Chambon. De la preparación de los cuerpos al cierre de la tumba: la reconstrucción de los gestos funerarios a partir del análisis tafonómico.
16:30-17:00: Juan F. Gibaja. Presentación del proyecto: Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias.
17:00: Despedida y clausura.

Organiza: Grupo de Investigación “Arqueología de las dinámicas sociales”, Dept. de Arqueología y Antropología - Institución Mila y Fontanals (IMF-CSIC); Proyecto de Investigación HAR2011-23149.

“Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925



Secció de ciència i tecnologia de l'Ateneu Barcelonès:

Dijous 3 d'abril 19,30 h.:
 “Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925
José Pardo-Tomás, Institució “Milà i Fontanals”, CSIC
Els historiadors han estudiat en profunditat la interacció entre la ciència per un costat, i la construcció-invenció-imaginació de les nacions europees modernes per l’altre. Però no se sap molt sobre com es va desenvolupar aquesta interacció a les anomenades “perifèries europees”, entre les quals cal incloure Catalunya i Espanya. A Catalunya, els metges van ser un dels col·lectius més actius en la coproducció d’imaginaris, discursos i institucions en torn al programa polític del catalanisme, des de la seva formulació amb les Bases de Manresa (1892) fins a la fi de la Mancomunitat de Catalunya (1925), per posar dues fites. Però també altres grups relacionats amb la ciència van participar en aquest procés. En aquesta xerrada, explorarem en particular el paper dels naturalistes. A partir de posicions majoritàriament conservadores i catòliques, els naturalistes van participar al procés de coproducció mitjançant discursos, pràctiques, representacions i institucions com la Institució Catalana d’Història Natural i el Museu de Ciències Naturals. 
     L'acte és l'estrena del nou cicle: 
Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya:
Flora autòctona, ancestres comuns, instituts nacionals...: són moltes les maneres amb les quals el coneixement científic ha participat -i participa- en reforçar l’adhesió de la societat a projectes polítics de caire nacionalista. En aquest cicle, analitzem tres moments en els quals s’ha donat aquesta intersecció a la història de Catalunya i d’Espanya: el naturalisme català de principis del segle XX, la ciència sota la dictadura de Franco, i la paleontologia després de la transició. Explorarem els mecanismes amb els quals el coneixement científic es modula socialment per posar-lo al servei de projectes patriòtics, com actuen els científics que s’adhereixen a aquests programes i els que prioritzen altres valors, com es divideixen segons les seves respectives fidelitats, o com articulen identitats múltiples.
Coordinat per Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Michele Catanzaro (ponent de ciència Ateneu Barcelonès)
Organitzat en col·laboració amb el IMF-CSIC.
Següents actes:
    Dijous 8 de maig:
Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura
Xavier Roqué - Centre d'Història de la Ciència (CEHIC), Universitat Autònoma de Barcelona

    Dijous 12 de juny:
La montaña mágica de Atapuerca: el “tardo triunfo” de la ciencia española
Oliver Hochadel, Institució “Milà i Fontanals”, CSIC
Més informació: